dilluns, 29 de desembre del 2014

SERGUEI VASÍLIEVITX RAKHMÀNINOV

Nom complet
Serguei Vasílievitx Rakhmàninov
 Anys de naixement i mort
1873-1943
 Lloc on va néixer
Seminovo, Rússia.
 Inicis en el món de la música.
Què feia quan era nen.
Les seves primeres lliçons de música li va donar la seva mare. A causa de problemes financers, la seva família va haver de traslladar-se a Sant Petersburg. Rakhmàninov, abans de traslladar-se a Moscou, va entrar al conservatori, estudiant piano amb Nikolai Zverev i Aleksandr Siloti i també harmonia i contrapunt amb Anton Arenski i Serguei Tanéiev, respectivament.
Ciutats i països on va estar i dates
1917;  va anar a Sant Petersburg cap a Estocolm i mai més van tornar al seu país d'origen. Després es va establir a Dinamarca i va passar un any fent concerts per Escandinàvia.
1918; va marxar de Cristiania (Oslo) a Nova York.
1934; estava a Suïssa.
Alguna referència sobre la seva família. Relacionada amb el món de la música
En la seva biografia, no comenta res de si tenia algun familiar que estigues relacionat amb el món de la música. Però com que diu que les seves primeres lliçons li va donar la seva mare,  jo suposo que ella tenia alguna mena de relació amb el món de la música, ja sigui tocant un instrument o cantant.
Instruments que tocava
Només tocava el piano, però també era director d’orquestres.
Feines que va fer
Compositor, Pianista i Director d’orquestra.
Número d’obres de cada tipus.
òperes, simfonies, obres  per a piano….
Òperes: 5
Concert per a piano i orquestra: 5
Obres destacades: 7
Noms d’alguna de les obres.
Obres que es coneguin amb noms (almenys cinc)
Òperes:
                         Aleko (1892)
             El cavaller avar (1904)
              Francesca da Rimini (1905)
                         Salammbô, projectada (1906)
                         Monna Vanna, inacabada

Concert per a piano i orquestra:
                          1.Primer conert per apiano i orquestra (1891).
                          18. Segon concert per a piano i orquestra (1901). És una deles peces més conegudes actualment; també és la cèñebre banda sonora de la pel·lícula Breu encontre, David Lean, 1945.
                        30. Tercer concert per a piano i orquestra (1909)
                        40. Quart concert per a piano i orquestra (1926)
                        43. Rapsòdia sobre un tema de Paganini (1934)

Obres destacades:
                          Preludi en do sostingut menor (1892) - (Va ser la seva obra més coneguda en vida).
                         Trio elegíac (1893) - (Dedicada a la memòria del seu admirat músic Piotr Ilitx Txaikovski).
                          Primera Simfonia (1897)
                          Segona Simfonia (1907)
                          Preludi en Si bemoll Major Op.23 nº2
                          Preludi en re major Op.23 nº4
                           L'illa dels morts Op.29 - Poema simfònic
Lloc de la seva mort.
Beverly Hills, Califòrnia, EUA

dilluns, 15 de desembre del 2014

IN CRESCENDO

In Crescendo és un grup vocal format per joves d'entre 18 i 24 anys. Participen en un programa de TV3 anomenat "Oh happy day". Cada setmana han de preparar una nova actuació, la qual només tenen sis dies per preparar-se la "cançó". Assajan cada dia, però el divendres assajen més hores que qualsevol altre dia. El primer dia ja s'han de saber la lletra i en dos dies s'han d'aprendre la coreografia. El primer que fan quan assajen, és escalfar la veu. És fan massatges pel cos i es van donant cops. Després es reparteixen les diferents veus i adapten la cançó al seu propi estil. També els hi agrada afegir coses a les cançons per fer-les més seves, que consisteix en fer diferents ritmes amb el cos.
Ens van ensenyar una mica com feien un assaig i ens van cantar un parell de cançons.
A mi personalment m'agrada molt el seu estil, i m'agrada com combinen totes les veus i tot. És impressionant.




dimarts, 9 de desembre del 2014

SARAH CHANG:
Filadèldia, 10 de desembre de 1980.
És una violonista estadounidense d'origen coreà.
Va començar a estudiar el violí a l'edat de 4 anys a la Juilliard School of Music amb Dorothy DeLay, i de seguida fou considerada com una nena prodigi. A l'edat de vuit anys, fa una prova per a Zubin Mehta amb l'Orquestra filharmònica de Nova York, i per a Riccardo Muti amb l'Orquestra de Filadèlfia. El 1999, rep l'Avery Fisher Prize, un dels premis més prestigiosos atorgats a un instrumentista nord-americà.
Ha col·laborat, a part de les orquestres filharmòniques de Nova York i de Filadèlfia, amb l'Orquestra Simfònica de Chicago, l'Orquestra Simfònia de Boston, l'Orquestra Filharmònica de Berlín, Orquestra de Cleveland, l'Orquestra Filharmònica de Viena, les orquestres principals de Londres així com el Concertgebouw d'Amsterdam i L'Orquestra Simfònica de Barcelons i NAcional de Catalunya (OBC). Ha donat prestigiosos recitals al Carnegie Hall i concerts al Kennedy Center de Washington DC, a l'Orquestra Hall de Chicago, al Symphony Hall de Boston, al Barbican Centre de Londres o a la Filharmonia de Berlín.



DVORÁK: Concert per a violí i orquestra.
- https://www.youtube.com/watch?v=yobfhVOB5Vs

Antonín Leopold Devorák.
Va nèixerel 8 de setembre de 1841 a Nelahozeves i va morir l'1 de maig de 1904 a Praga.
Va ser un compositor bohemi del Romanticisme, que emprà els llenguatges de la música tradicional de Moràvia i del seu país natal, Bohèmia. L'estil propi de Dvořák és de vegades anomenat "romàntic-classicista de síntesi". Els seus treballs inclouen música simfònica, cor, música de cambra, concerts i moltes òperes i altres peces orquestrals i vocals-instrumentals.

dissabte, 29 de novembre del 2014

EL SERIALISME INTEGRAL

El serialisme integral aplica el concepte de sèrie dodecafònica a tots els elements integrats del so, és una música organitzada.
És una tècnica de composició musical, que representa un pas més en la línia d'organització musical de les tècniques dodecafòniques. En el serialisme integral s'estableix un ordre no sols per a la successió d'altures de les notes, com el dodecatonisme, sinó també per a altres paràmetres musicals: durades, dinàmiques, atacs o timbres.

Els principals compositors són:
Karlheinz Stockhausen
Olivier Messiaen (Modes de valor i intensitats)
Pierre Boulez (Martell sense amo)

Olivier Messiaen:




Pierre Boulez:


dijous, 27 de novembre del 2014

TÍTOL DE L'OBRA: OP 25, PRALUDIUM

AUTOR: ORNOLD SCHONBERG

L'instrument que s'utilitza en el primer fragment es el piano. El que més importa, és la melodia. Aquesta melodia es forta, i amb accents pronunciats.

La melodia es composta per fragments breus. El ritme, té accents pronunciats. Generalment la harmonia es dissonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. És de caràcter excitant i exuberant. La fusió de timbres es similar.



TÍTOLS DE L'OBRA: VIOLIN CONCIERTO PT 1 "A LA MÉMORI D'UN ANGE"

AUTOR: PREDERIEKE SAEIJIS

El instrument que s'utilitza en el primer fragment de l'obra és el violí, el contrabaix, l'arpa i algun instrument de vent. La dinàmica de aquesta musica es fluixa.

La melodia, és llarga. El ritme té accents pronunciats. Generalment la harmonia es consonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. El seu caràcter, és excitant i exuberant. El timbre dels instruments es molt contrastat.



TÍTOL DE L'OBRA: FIVE PIECES FOR ORCHESTRA

AUTOR: WEBERN

El instrument que apareix en el primer fragment, és de corda i de vent. Jo hi destacaria el timbre. La dinàmica, trobo que es fluixa.

La melodia està composta per fragments breus. Té accents pronunciats. Generalment, la harmonia es consonant.  És manté en un sol nivell d'intensitats. Té un caràcter excitant i exuberant. El timbre, es de instruments molt contrastats.

Giuseppe Fortunino Francesco Verdi

LLOCS Y ANYS ON VA NEIXER I ON VA MORIR: 
Roncole, 10 d'octubre de 1813 -Milà, 27 de gener de 1901.

DE PETIT: 
Carlo Verdi va enviar el seu fill que estudiés a la casa parroquial, on va rebre els ensenyaments del reverend Pietro Baistrocchi, que, naturalment, al costat de les primeres lletres, el va fer aprendre els fonaments de la música a l'orgue de l'església. Verdi assimilava amb tal rapidesa els ensenyaments del pare Baistrocchi, que va arribar a l'extrem de substituir-lo, cada vegada més sovint, al lloc d'organista, dedicació que a l'església alternava amb la d'escolà. L'any 1822 va començar els estudis musicals amb Ferdinando Provesi, que exercia els càrrecs d'organista i mestre de capella a la catedral, a més del de mestre municipal de música a la Societat Filharmònica, la institució presidida per Barezzi i que constituïa, amb relació al cor de l'església, el vessant laic de la vida musical de Busseto. El gran Provesi ja res no havia d'ensenyar-li i Barezzi, fermament convençut del futur d'aquell jove encaminat a convertir-se en el seu gendre, va obtenir per a ell una beca del Mont de Pietat local, que li permetia seguir estudis a Milà.

LLOCS ON VA ESTAR: 
Milà, Busseto i Nabucco.      
                    
LA RELACIÓ DE LA SEVA FAMÍLIA AMB LA MÚSICA: 
Els seus pare no tenien res relacionat amb la música, era una família pobre i tenien una petita botiga.

ÒPERES DE VERDI: 
·         Un Giorno di Regno - Teatro alla Scala1840
·         Nabucco - Teatro alla Scala1842
·         I Lombardi - Teatro alla Scala1843
·         Ernani - Teatro alla Scala1844
·         I due Foscari - Teatro alla Scala1844
·         Giovanna d'Arco - Teatro alla Scala1845
·         Alzira - Teatro San Carlo1845
·         Attila - Teatro La Fenice1846
·         Macbeth - Teatro della Pergola1847
·         I Masnadieri - Her Majesty's Theatre1847
·         Il corsaro - Teatro Grande1848
·         La battaglia di Legnano - Teatro Argentina de Roma1849
·         Luisa Miller - Teatro San Carlo1849
·         Stiffelio - Teatro Grande1850
·         Rigoletto - Teatro La Fenice1851
·         Il trovatore - Teatro Apollo de Roma1853
·         La Traviata - Teatro La Fenice1853
·         I vespri siciliani - Opéra GarnierParís1855
·         Simon Boccanegra - Teatro La Fenice1857
·         Aroldo 1857
·         Un ballo in maschera - Teatro Apollo1859
·         La forza del destino - Teatre Imperial de Sant Petersburg1862
·         Don Carlos - Opéra Garnier París1867
·         Aïda - Opera Theater El Caire1871
·         Otello - Teatro alla Scala1887
·         Falstaff - Teatro alla Scala1893