|
Nom
complet
|
Serguei Vasílievitx Rakhmàninov
|
|
Anys de naixement i mort
|
1873-1943
|
|
Lloc on va néixer
|
Seminovo, Rússia.
|
|
Inicis en el món de la música.
Què
feia quan era nen.
|
Les seves
primeres lliçons de música li
va donar la seva mare. A causa
de problemes financers, la seva família va haver de traslladar-se a Sant Petersburg. Rakhmàninov, abans de
traslladar-se a Moscou, va entrar al conservatori, estudiant piano amb Nikolai Zverev i Aleksandr Siloti i també harmonia i contrapunt amb Anton Arenski i Serguei Tanéiev,
respectivament.
|
|
Ciutats
i països on va estar i dates
|
1917; va anar a Sant Petersburg cap a Estocolm i mai més van tornar al seu país d'origen. Després
es va establir a Dinamarca i va passar un any fent concerts per Escandinàvia.
1918; va marxar de Cristiania (Oslo) a Nova York.
1934; estava a
Suïssa.
|
|
Alguna
referència sobre la seva família. Relacionada amb el món de la música
|
En la seva biografia, no
comenta res de si tenia algun familiar que estigues relacionat amb el món de
la música. Però com que diu que les seves primeres lliçons li va donar la
seva mare, jo suposo que ella tenia
alguna mena de relació amb el món de la música, ja sigui tocant un instrument
o cantant.
|
|
Instruments
que tocava
|
Només tocava el piano, però
també era director d’orquestres.
|
|
Feines
que va fer
|
Compositor, Pianista i Director
d’orquestra.
|
|
Número
d’obres de cada tipus.
òperes,
simfonies, obres per a piano….
|
Òperes: 5
Concert per a piano i
orquestra: 5
Obres destacades: 7
|
|
Noms
d’alguna de les obres.
Obres
que es coneguin amb noms (almenys cinc)
|
Òperes:
Aleko (1892)
El cavaller
avar (1904)
Francesca da Rimini (1905)
Salammbô, projectada (1906)
Monna Vanna, inacabada
Concert per a piano i orquestra:
1.Primer
conert per apiano i orquestra (1891).
18. Segon
concert per a piano i orquestra (1901). És una deles peces més conegudes
actualment; també és la cèñebre banda sonora de la pel·lícula Breu encontre,
David Lean, 1945.
30.
Tercer concert per a piano i orquestra (1909)
40. Quart
concert per a piano i orquestra (1926)
43.
Rapsòdia sobre un tema de Paganini (1934)
Obres destacades:
Preludi en do sostingut menor (1892) - (Va ser la seva obra més coneguda en
vida).
Trio elegíac (1893)
- (Dedicada a la memòria del seu admirat músic Piotr Ilitx Txaikovski).
Primera Simfonia (1897)
Segona Simfonia (1907)
Preludi en Si bemoll Major Op.23 nº2
Preludi en re major Op.23 nº4
L'illa dels morts Op.29 - Poema simfònic
|
|
Lloc
de la seva mort.
|
Beverly
Hills, Califòrnia, EUA
|
dilluns, 29 de desembre del 2014
SERGUEI VASÍLIEVITX RAKHMÀNINOV
dilluns, 15 de desembre del 2014
IN CRESCENDO
In Crescendo és un grup vocal format per joves d'entre 18 i 24 anys. Participen en un programa de TV3 anomenat "Oh happy day". Cada setmana han de preparar una nova actuació, la qual només tenen sis dies per preparar-se la "cançó". Assajan cada dia, però el divendres assajen més hores que qualsevol altre dia. El primer dia ja s'han de saber la lletra i en dos dies s'han d'aprendre la coreografia. El primer que fan quan assajen, és escalfar la veu. És fan massatges pel cos i es van donant cops. Després es reparteixen les diferents veus i adapten la cançó al seu propi estil. També els hi agrada afegir coses a les cançons per fer-les més seves, que consisteix en fer diferents ritmes amb el cos.
Ens van ensenyar una mica com feien un assaig i ens van cantar un parell de cançons.
A mi personalment m'agrada molt el seu estil, i m'agrada com combinen totes les veus i tot. És impressionant.
Ens van ensenyar una mica com feien un assaig i ens van cantar un parell de cançons.
A mi personalment m'agrada molt el seu estil, i m'agrada com combinen totes les veus i tot. És impressionant.
dimarts, 9 de desembre del 2014
SARAH CHANG:
Filadèldia, 10 de desembre de 1980.
És una violonista estadounidense d'origen coreà.
DVORÁK: Concert per a violí i orquestra.
- https://www.youtube.com/watch?v=yobfhVOB5Vs
Antonín Leopold Devorák.
Va nèixerel 8 de setembre de 1841 a Nelahozeves i va morir l'1 de maig de 1904 a Praga.
Va ser un compositor bohemi del Romanticisme, que emprà els llenguatges de la música tradicional de Moràvia i del seu país natal, Bohèmia. L'estil propi de Dvořák és de vegades anomenat "romàntic-classicista de síntesi". Els seus treballs inclouen música simfònica, cor, música de cambra, concerts i moltes òperes i altres peces orquestrals i vocals-instrumentals.
Filadèldia, 10 de desembre de 1980.
És una violonista estadounidense d'origen coreà.
Va començar a estudiar el violí a l'edat de 4 anys a la Juilliard School of Music amb Dorothy DeLay, i de seguida fou considerada com una nena prodigi. A l'edat de vuit anys, fa una prova per a Zubin Mehta amb l'Orquestra filharmònica de Nova York, i per a Riccardo Muti amb l'Orquestra de Filadèlfia. El 1999, rep l'Avery Fisher Prize, un dels premis més prestigiosos atorgats a un instrumentista nord-americà.
Ha col·laborat, a part de les orquestres filharmòniques de Nova York i de Filadèlfia, amb l'Orquestra Simfònica de Chicago, l'Orquestra Simfònia de Boston, l'Orquestra Filharmònica de Berlín, Orquestra de Cleveland, l'Orquestra Filharmònica de Viena, les orquestres principals de Londres així com el Concertgebouw d'Amsterdam i L'Orquestra Simfònica de Barcelons i NAcional de Catalunya (OBC). Ha donat prestigiosos recitals al Carnegie Hall i concerts al Kennedy Center de Washington DC, a l'Orquestra Hall de Chicago, al Symphony Hall de Boston, al Barbican Centre de Londres o a la Filharmonia de Berlín.
DVORÁK: Concert per a violí i orquestra.
- https://www.youtube.com/watch?v=yobfhVOB5Vs
Antonín Leopold Devorák.
Va nèixerel 8 de setembre de 1841 a Nelahozeves i va morir l'1 de maig de 1904 a Praga.
Va ser un compositor bohemi del Romanticisme, que emprà els llenguatges de la música tradicional de Moràvia i del seu país natal, Bohèmia. L'estil propi de Dvořák és de vegades anomenat "romàntic-classicista de síntesi". Els seus treballs inclouen música simfònica, cor, música de cambra, concerts i moltes òperes i altres peces orquestrals i vocals-instrumentals.
dissabte, 29 de novembre del 2014
EL SERIALISME INTEGRAL
El serialisme integral aplica el concepte de sèrie dodecafònica a tots els elements integrats del so, és una música organitzada.
És una tècnica de composició musical, que representa un pas més en la línia d'organització musical de les tècniques dodecafòniques. En el serialisme integral s'estableix un ordre no sols per a la successió d'altures de les notes, com el dodecatonisme, sinó també per a altres paràmetres musicals: durades, dinàmiques, atacs o timbres.
Els principals compositors són:
- Karlheinz Stockhausen
- Olivier Messiaen (Modes de valor i intensitats)
- Pierre Boulez (Martell sense amo)
Olivier Messiaen:
Pierre Boulez:
És una tècnica de composició musical, que representa un pas més en la línia d'organització musical de les tècniques dodecafòniques. En el serialisme integral s'estableix un ordre no sols per a la successió d'altures de les notes, com el dodecatonisme, sinó també per a altres paràmetres musicals: durades, dinàmiques, atacs o timbres.
Els principals compositors són:
- Karlheinz Stockhausen
- Olivier Messiaen (Modes de valor i intensitats)
- Pierre Boulez (Martell sense amo)
Olivier Messiaen:
Pierre Boulez:
dijous, 27 de novembre del 2014
TÍTOL DE L'OBRA: OP 25, PRALUDIUM
AUTOR: ORNOLD SCHONBERG
L'instrument que s'utilitza en el primer fragment es el piano. El que més importa, és la melodia. Aquesta melodia es forta, i amb accents pronunciats.
La melodia es composta per fragments breus. El ritme, té accents pronunciats. Generalment la harmonia es dissonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. És de caràcter excitant i exuberant. La fusió de timbres es similar.
TÍTOLS DE L'OBRA: VIOLIN CONCIERTO PT 1 "A LA MÉMORI D'UN ANGE"
AUTOR: PREDERIEKE SAEIJIS
El instrument que s'utilitza en el primer fragment de l'obra és el violí, el contrabaix, l'arpa i algun instrument de vent. La dinàmica de aquesta musica es fluixa.
La melodia, és llarga. El ritme té accents pronunciats. Generalment la harmonia es consonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. El seu caràcter, és excitant i exuberant. El timbre dels instruments es molt contrastat.
TÍTOL DE L'OBRA: FIVE PIECES FOR ORCHESTRA
AUTOR: WEBERN
El instrument que apareix en el primer fragment, és de corda i de vent. Jo hi destacaria el timbre. La dinàmica, trobo que es fluixa.
La melodia està composta per fragments breus. Té accents pronunciats. Generalment, la harmonia es consonant. És manté en un sol nivell d'intensitats. Té un caràcter excitant i exuberant. El timbre, es de instruments molt contrastats.
AUTOR: ORNOLD SCHONBERG
L'instrument que s'utilitza en el primer fragment es el piano. El que més importa, és la melodia. Aquesta melodia es forta, i amb accents pronunciats.
La melodia es composta per fragments breus. El ritme, té accents pronunciats. Generalment la harmonia es dissonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. És de caràcter excitant i exuberant. La fusió de timbres es similar.
TÍTOLS DE L'OBRA: VIOLIN CONCIERTO PT 1 "A LA MÉMORI D'UN ANGE"
AUTOR: PREDERIEKE SAEIJIS
El instrument que s'utilitza en el primer fragment de l'obra és el violí, el contrabaix, l'arpa i algun instrument de vent. La dinàmica de aquesta musica es fluixa.
La melodia, és llarga. El ritme té accents pronunciats. Generalment la harmonia es consonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. El seu caràcter, és excitant i exuberant. El timbre dels instruments es molt contrastat.
TÍTOL DE L'OBRA: FIVE PIECES FOR ORCHESTRA
AUTOR: WEBERN
El instrument que apareix en el primer fragment, és de corda i de vent. Jo hi destacaria el timbre. La dinàmica, trobo que es fluixa.
La melodia està composta per fragments breus. Té accents pronunciats. Generalment, la harmonia es consonant. És manté en un sol nivell d'intensitats. Té un caràcter excitant i exuberant. El timbre, es de instruments molt contrastats.
Giuseppe Fortunino Francesco Verdi
DE PETIT:
Carlo Verdi va enviar el seu fill que estudiés a la casa parroquial, on va rebre els ensenyaments del reverend Pietro Baistrocchi, que, naturalment, al costat de les primeres lletres, el va fer aprendre els fonaments de la música a l'orgue de l'església. Verdi assimilava amb tal rapidesa els ensenyaments del pare Baistrocchi, que va arribar a l'extrem de substituir-lo, cada vegada més sovint, al lloc d'organista, dedicació que a l'església alternava amb la d'escolà. L'any 1822 va començar els estudis musicals amb Ferdinando Provesi, que exercia els càrrecs d'organista i mestre de capella a la catedral, a més del de mestre municipal de música a la Societat Filharmònica, la institució presidida per Barezzi i que constituïa, amb relació al cor de l'església, el vessant laic de la vida musical de Busseto. El gran Provesi ja res no havia d'ensenyar-li i Barezzi, fermament convençut del futur d'aquell jove encaminat a convertir-se en el seu gendre, va obtenir per a ell una beca del Mont de Pietat local, que li permetia seguir estudis a Milà.
Carlo Verdi va enviar el seu fill que estudiés a la casa parroquial, on va rebre els ensenyaments del reverend Pietro Baistrocchi, que, naturalment, al costat de les primeres lletres, el va fer aprendre els fonaments de la música a l'orgue de l'església. Verdi assimilava amb tal rapidesa els ensenyaments del pare Baistrocchi, que va arribar a l'extrem de substituir-lo, cada vegada més sovint, al lloc d'organista, dedicació que a l'església alternava amb la d'escolà. L'any 1822 va començar els estudis musicals amb Ferdinando Provesi, que exercia els càrrecs d'organista i mestre de capella a la catedral, a més del de mestre municipal de música a la Societat Filharmònica, la institució presidida per Barezzi i que constituïa, amb relació al cor de l'església, el vessant laic de la vida musical de Busseto. El gran Provesi ja res no havia d'ensenyar-li i Barezzi, fermament convençut del futur d'aquell jove encaminat a convertir-se en el seu gendre, va obtenir per a ell una beca del Mont de Pietat local, que li permetia seguir estudis a Milà.
LLOCS ON VA ESTAR:
Milà, Busseto i Nabucco.
Milà, Busseto i Nabucco.
LA RELACIÓ DE LA SEVA FAMÍLIA AMB LA MÚSICA:
Els seus pare no tenien res relacionat amb la música, era una família pobre i tenien una petita botiga.
Els seus pare no tenien res relacionat amb la música, era una família pobre i tenien una petita botiga.
ÒPERES DE VERDI:
·
Nabucco - Teatro alla Scala, 1842
·
Ernani - Teatro alla Scala, 1844
·
Alzira - Teatro San Carlo, 1845
·
Attila - Teatro La Fenice, 1846
·
Il corsaro - Teatro Grande, 1848
·
Stiffelio - Teatro Grande, 1850
·
Il trovatore - Teatro Apollo de Roma, 1853
·
La forza del destino - Teatre Imperial de Sant Petersburg, 1862
·
Don Carlos - Opéra Garnier París, 1867
·
Aïda - Opera Theater El Caire, 1871
·
Otello - Teatro alla Scala, 1887
Subscriure's a:
Missatges (Atom)