El serialisme integral aplica el concepte de sèrie dodecafònica a tots els elements integrats del so, és una música organitzada.
És una tècnica de composició musical, que representa un pas més en la línia d'organització musical de les tècniques dodecafòniques. En el serialisme integral s'estableix un ordre no sols per a la successió d'altures de les notes, com el dodecatonisme, sinó també per a altres paràmetres musicals: durades, dinàmiques, atacs o timbres.
Els principals compositors són:
- Karlheinz Stockhausen
- Olivier Messiaen (Modes de valor i intensitats)
- Pierre
Boulez (Martell sense
amo)
Olivier Messiaen:
Pierre Boulez:
dissabte, 29 de novembre del 2014
dijous, 27 de novembre del 2014
TÍTOL DE L'OBRA: OP 25, PRALUDIUM
AUTOR: ORNOLD SCHONBERG
L'instrument que s'utilitza en el primer fragment es el piano. El que més importa, és la melodia. Aquesta melodia es forta, i amb accents pronunciats.
La melodia es composta per fragments breus. El ritme, té accents pronunciats. Generalment la harmonia es dissonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. És de caràcter excitant i exuberant. La fusió de timbres es similar.
TÍTOLS DE L'OBRA: VIOLIN CONCIERTO PT 1 "A LA MÉMORI D'UN ANGE"
AUTOR: PREDERIEKE SAEIJIS
El instrument que s'utilitza en el primer fragment de l'obra és el violí, el contrabaix, l'arpa i algun instrument de vent. La dinàmica de aquesta musica es fluixa.
La melodia, és llarga. El ritme té accents pronunciats. Generalment la harmonia es consonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. El seu caràcter, és excitant i exuberant. El timbre dels instruments es molt contrastat.
TÍTOL DE L'OBRA: FIVE PIECES FOR ORCHESTRA
AUTOR: WEBERN
El instrument que apareix en el primer fragment, és de corda i de vent. Jo hi destacaria el timbre. La dinàmica, trobo que es fluixa.
La melodia està composta per fragments breus. Té accents pronunciats. Generalment, la harmonia es consonant. És manté en un sol nivell d'intensitats. Té un caràcter excitant i exuberant. El timbre, es de instruments molt contrastats.
AUTOR: ORNOLD SCHONBERG
L'instrument que s'utilitza en el primer fragment es el piano. El que més importa, és la melodia. Aquesta melodia es forta, i amb accents pronunciats.
La melodia es composta per fragments breus. El ritme, té accents pronunciats. Generalment la harmonia es dissonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. És de caràcter excitant i exuberant. La fusió de timbres es similar.
TÍTOLS DE L'OBRA: VIOLIN CONCIERTO PT 1 "A LA MÉMORI D'UN ANGE"
AUTOR: PREDERIEKE SAEIJIS
El instrument que s'utilitza en el primer fragment de l'obra és el violí, el contrabaix, l'arpa i algun instrument de vent. La dinàmica de aquesta musica es fluixa.
La melodia, és llarga. El ritme té accents pronunciats. Generalment la harmonia es consonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. El seu caràcter, és excitant i exuberant. El timbre dels instruments es molt contrastat.
TÍTOL DE L'OBRA: FIVE PIECES FOR ORCHESTRA
AUTOR: WEBERN
El instrument que apareix en el primer fragment, és de corda i de vent. Jo hi destacaria el timbre. La dinàmica, trobo que es fluixa.
La melodia està composta per fragments breus. Té accents pronunciats. Generalment, la harmonia es consonant. És manté en un sol nivell d'intensitats. Té un caràcter excitant i exuberant. El timbre, es de instruments molt contrastats.
Giuseppe Fortunino Francesco Verdi
DE PETIT:
Carlo Verdi va enviar el seu fill que estudiés a la casa parroquial, on va rebre els ensenyaments del reverend Pietro Baistrocchi, que, naturalment, al costat de les primeres lletres, el va fer aprendre els fonaments de la música a l'orgue de l'església. Verdi assimilava amb tal rapidesa els ensenyaments del pare Baistrocchi, que va arribar a l'extrem de substituir-lo, cada vegada més sovint, al lloc d'organista, dedicació que a l'església alternava amb la d'escolà. L'any 1822 va començar els estudis musicals amb Ferdinando Provesi, que exercia els càrrecs d'organista i mestre de capella a la catedral, a més del de mestre municipal de música a la Societat Filharmònica, la institució presidida per Barezzi i que constituïa, amb relació al cor de l'església, el vessant laic de la vida musical de Busseto. El gran Provesi ja res no havia d'ensenyar-li i Barezzi, fermament convençut del futur d'aquell jove encaminat a convertir-se en el seu gendre, va obtenir per a ell una beca del Mont de Pietat local, que li permetia seguir estudis a Milà.
Carlo Verdi va enviar el seu fill que estudiés a la casa parroquial, on va rebre els ensenyaments del reverend Pietro Baistrocchi, que, naturalment, al costat de les primeres lletres, el va fer aprendre els fonaments de la música a l'orgue de l'església. Verdi assimilava amb tal rapidesa els ensenyaments del pare Baistrocchi, que va arribar a l'extrem de substituir-lo, cada vegada més sovint, al lloc d'organista, dedicació que a l'església alternava amb la d'escolà. L'any 1822 va començar els estudis musicals amb Ferdinando Provesi, que exercia els càrrecs d'organista i mestre de capella a la catedral, a més del de mestre municipal de música a la Societat Filharmònica, la institució presidida per Barezzi i que constituïa, amb relació al cor de l'església, el vessant laic de la vida musical de Busseto. El gran Provesi ja res no havia d'ensenyar-li i Barezzi, fermament convençut del futur d'aquell jove encaminat a convertir-se en el seu gendre, va obtenir per a ell una beca del Mont de Pietat local, que li permetia seguir estudis a Milà.
LLOCS ON VA ESTAR:
Milà, Busseto i Nabucco.
Milà, Busseto i Nabucco.
LA RELACIÓ DE LA SEVA FAMÍLIA AMB LA MÚSICA:
Els seus pare no tenien res relacionat amb la música, era una família pobre i tenien una petita botiga.
Els seus pare no tenien res relacionat amb la música, era una família pobre i tenien una petita botiga.
ÒPERES DE VERDI:
·
Nabucco - Teatro alla Scala, 1842
·
Ernani - Teatro alla Scala, 1844
·
Alzira - Teatro San Carlo, 1845
·
Attila - Teatro La Fenice, 1846
·
Il corsaro - Teatro Grande, 1848
·
Stiffelio - Teatro Grande, 1850
·
Il trovatore - Teatro Apollo de Roma, 1853
·
La forza del destino - Teatre Imperial de Sant Petersburg, 1862
·
Don Carlos - Opéra Garnier París, 1867
·
Aïda - Opera Theater El Caire, 1871
·
Otello - Teatro alla Scala, 1887
diumenge, 23 de novembre del 2014
DODECAFONISME
RAVEL:
El bolero que ell va escriure; és una melodia llarga. El ritme és amb accents pronunciats i constant. La harmonia és consonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. El seu caràcter es excitant i exuberant, i el timbre és d'instruments molt contrastats.
DEBUSSY:
Obra Preludi per la migdiada d'un faune.
La melodia, és composta per fragments breus. Té un ritme constant i suau. La seva harmonia es generalment consonant. Manté un sol nivell d'intensitats. El caràcter, és calament. relaxat, pensatiu, i té una fusió de timbres similars.
STRABINSKY:
La dansa dels joves i les donzelles.
La seva melodia,esta composta per fragments breus. El seu ritme, és amb accents pronunciats. La harmonia, és generalment dissonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. El seu caràcter, és excitant i exuberant i el timbre, és de instruments molt contrastats.
El bolero que ell va escriure; és una melodia llarga. El ritme és amb accents pronunciats i constant. La harmonia és consonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. El seu caràcter es excitant i exuberant, i el timbre és d'instruments molt contrastats.
DEBUSSY:
Obra Preludi per la migdiada d'un faune.
La melodia, és composta per fragments breus. Té un ritme constant i suau. La seva harmonia es generalment consonant. Manté un sol nivell d'intensitats. El caràcter, és calament. relaxat, pensatiu, i té una fusió de timbres similars.
STRABINSKY:
La dansa dels joves i les donzelles.
La seva melodia,esta composta per fragments breus. El seu ritme, és amb accents pronunciats. La harmonia, és generalment dissonant. Té una àmplia gamma d'intensitats. El seu caràcter, és excitant i exuberant i el timbre, és de instruments molt contrastats.
diumenge, 16 de novembre del 2014
Ígor Fiodorovitx Stravinski
NOM COMPLET: Ígor Fiodorovitx Stravinski
LLOC I ANY ON VA NÉIXER I ON VA MORIR: Oranienbaum, ara la ciutat de Lomonóssov, 17 de juny de 1882 – Nova York, 6 d'abril de 1971.
QUAN ERA PETIT: Era dominat fortament pel seu pare i el seu germà gran. Stravinski va ser destinat als estudis de dret per tal d'esdevenir advocat, el canvi a la composició vindria temps després. El 1902, a l'edat de 20 anys, Stravinski es va convertir en alumne de Nikolai Rimski-Kórsakov, considerat el compositor rus més important del seu temps.
RELACIÓ AMB LA MÚSICA DE LA SEVA FAMÍLIA: El seu pare, era un cantant baix d'òpera en el Teatre Mariïnski.
A QUE ES VA DEDICAR: La seva activitat personal era: compositor, director d'orquestra, pianista.
FEINES QUE VA FER: Va compondre una gran quantitat d'obres clàssiques abordant diversos estils com el Primitivisme, el Neoclassicisme i el Serialisme, però és conegut mundialment sobretot per tres obres d'un dels seus períodes inicials - l'anomenat període rus - : L'ocell de foc (l'Oiseau de feu, 1910), Petruixka (1911) i La consagració de la primavera (Le Sacre du printemps, 1913). Per a molts, aquests ballets clàssics, atrevits i innovadors, pràcticament van reinventar el gènere. Stravinski també va escriure per a diversos tipus de conjunts en un ampli espectre de formes clàssiques, des d'òpera i simfonia a petites peces per a piano i obres per a grups de jazz. Stravinski també va aconseguir fama com a pianista i director d'orquestra, sovint de les seues pròpies composicions. Va ser també escriptor; amb l'ajuda d'Alexis Roland-Manuel, va compilar un treball teòric titulat Poetics of Music (Poètica Musical), en el qual, va deixar la seua famosa frase: "La música és incapaç d'expressar res per si mateixa".
PAÏSOS ON VA ESTAR:
1910: París (va anar per assistir a l'estrena del seu ballet).
1914: Suïssa (va traslladar-se a la neutral).
1920: París (va tornar, per a escriure més ballets així com molts altres treballs).
1940: Nova York (És va casar amb Vera a Nova York, per refugiar-se de la guerra).
BALLETS (11):
- L'Ocell de foc (l'oiseau de feu), per a orquestra (1911)
- Petruixka, per a orquestra (1912)
- La consagració de la primavera (Le sacre du printemps), per a orquestra (1913)
- Pulcinella, per a orquestra de cambra i solistes (1920)
- Apol·lo, déu de les muses (Apollon Musagète), per a orquestra de corda (1928)
- El bes del fada (Le baiser de la fée), per a orquestra (1928)
- Perséphone, per a narrador, solistes, doble cor i orquestra (1933)
- Jeu de cartes, per a orquestra (1936)
- Scènes de ballet, per a orquestra (1944)
- Orpheus, per a orquestra de cambra (1947)
- Agon, per a orquestra de cambra (1957)
OBRES ORQUESTRALS (29):
- Simfonia en Mi bemoll (1907) - Scherzo fantastique (1908)
- Focs artificials (Feu d'artifice) (1908)
- El cant del rossinyol (1917)
- Quatre études, per a orquestra (1918)
- Simfonia d'instruments de vent (1920) - Suite de Pulcinella, per a orquestra (1920)
- Suite No.2, per a orquestra de cambra (1921)
- Suite No.1, per a orquestra de cambra (1925)
- Concert per a piano i instruments de vent (1925)
- Capriccio, per a piano i orquestra (1929)
- Concert per a violí en Re (1931)
- Divertimento per a orquestra, Suite de El Bes del fada (1934)
- Preludium for jazz band (1937)
- Concert en Mi bemoll (Dumbarton Oaks), per a orquestra de cambra (1938)
- Simfonia en do (1940)
- Circus polka, per a orquestra (1942)
- Danses concertants, per a orquestra de cambra (1942)
- Four norwegian moods, per a orquestra (1942)
- Ode, per a orquestra (1943)
- Scherzo a la russe, per a orquestra (1944) - Simfonia en tres moviments (1945)
- Ebony concerto, per a clarinet i banda de jazz (1945)
- Concert en Re, per a orquestra de corda (1946) amb coreografia de Jerome Robbins (coreògraf)
- Tango, per a orquestra de cambra (1940/1953)
- Greeting prelude, per a orquestra (1955)
- Moviments, per a piano i orquestra (1958-1959)
- 8 instrumental miniatures, per a 15 interpretes, orquestració de Les Cinq Doigts (1963)
- Variacions (Variations), en memòria d'Aldous Huxley (1963-1964)
OBRES DE CAMBRA (19):
- Tres peces per a quartet de corda (1914)
- Burleske, per a orquestra de cambra (1916)
- Pour Pablo Picasso, peça per a clarinet (1917)
- Cànon per a dos trompes (1917)
- Pribaoutki (1917)
- Duet per a dos fagots (1918)
- Suite d'Història del soldat (Histoire Du Soldat), per a violí, clarinet i piano (1919)
- Tres peces per a clarinet (1919)
- Concertino per a quartet de corda (1920)
- Octet, per a instruments de vent (1923)
- Duo Concertant per a violí i piano (1932)
- Pastorale, per a violí i piano (1933)
- Suite Italienne (de Pulcinella), per a violí o violoncel i piano (1933-1934)
- Elegy, per a sol de viola (1944)
- Septet (1953)
- Epitaphium, per a flauta, clarinet i arpa (1959)
- Double Canon, per a quartet de corda en memòria de Raoul Dufy (1959)
- Monumentum Pro Gesualdo Da Venosa (arranjament), per a grup de cambra (1960)
- Fanfare for a New Theatre, per a dues trompetes (1964)
OBRES CORALS (12):
- El rei dels estels (Le roi des étoiles), per a cor d'hòmens i orquestra (1912)
- Les noces (1923) - Pater Noster (1926) - Simfonia dels salms (Symphonie des Psaumes), per a cor i orquestra (1930)
- Mass (1948)
- Cantata per a soprano, tenor, cor femení, 2 flautes, oboè, corn anglès i violoncel (1953-1954)
- Canticum Sacrum (1955)
- Threni (1958)
- A Sermon, a Narrative and a Prayer (1961)
- Abraham and Isaac (1963)
- Introitus (1965)
- Requiem Canticles (Càntics de rèquiem) (1966)
ÒPERES/TEATRE (8):
- (Le rossignol (El rossinyol) (1914)
- Renard (1916)
- Histoire du Soldat (Història del soldat), per a grup de cambra, dos solistes i narrador (1918)
- Mavra (1922)
- (Oedipus Rex (Èdip rei) (1927)
- Babel (1944)
- The Rake's Progress (1951)
- The Flood (El Diluvi) (1962)
OBRES VOCALS (20):
- Romança, per a veu i piano (1902)
- Faun and Shepherdess, per a mezzosoprano i orquestra OP. 2 (1907)
- Pastorale, per a soprano i piano (1907)
- Two Melodies per a mezzosoprano i piano OP.6 (1908)
- Deux poèmes de Paul Verlaine, per a baríton i orquestra OP.9 (1910/1951)
- Two Poems of K. Balmont per a veu i piano o petita orquestra (1911/1954)
- Trois poésies de la lyrique japonaise per a veu i piano o veu i orquestra de cambra (1913)
- Trois petites chansons, per a veu i piano (o petita orquestra) (1913/1930)
- Pribaoutki, per a veu, flauta, oboè, clarinet, fagot, violí, viola, violoncel i contrabaix (1914)
- Berceuses du Chat, per a contralt i tres clarinets (1916)
- Three Tales for Children, per a veu i piano (1917)
- Four Russian Peasant Songs, Per a veu femenina sense acompanyament (1917)
- Berceuse, per a veu i piano (1918)
- Quatre chants russes, per a veu i piano (1918/1919)
- Petit ramusianum harmonique, per a veu solitària o cor (1938)
- Tres cançons de William Shakespeare, per a mezzosoprano, flauta, clarinet i viola (1953)
- Quatre cançons Russes (Four Russian Songs), per a mezzosoprano, flauta, arpa i guitarra, versió de Quatre chants russes i de Three Tales for Children (1954)
- Dos poemes de K. Balmont (1954)
- In Memoriam Dylan Thomas (1954)
- Elegy for J.F.K., per a baríton i tres clarinets (1964)
- The Owl and the Pussy Cat, per a soprano i piano (1966)
De totes les obres, ballets, òperes i teatres, que va fer Stravinski, les següents són les més destecades:
- L'ocell de foc (1910)
- Petruixka (1911)
- La consagració de la primavera (1913)
És una simfonia orquestral. Que la he escollit perquè es una de les més famoses de Stravinski, i perquè transmet diferents coses...
És tranquil·la, però a la vegada fa cops forts. En alguns moments determinats hi han alguns grups solistes, que sobretot predominen el grup de vent.
És una simfonia orquestral, molt maca de escoltar.
LLOC I ANY ON VA NÉIXER I ON VA MORIR: Oranienbaum, ara la ciutat de Lomonóssov, 17 de juny de 1882 – Nova York, 6 d'abril de 1971.
QUAN ERA PETIT: Era dominat fortament pel seu pare i el seu germà gran. Stravinski va ser destinat als estudis de dret per tal d'esdevenir advocat, el canvi a la composició vindria temps després. El 1902, a l'edat de 20 anys, Stravinski es va convertir en alumne de Nikolai Rimski-Kórsakov, considerat el compositor rus més important del seu temps.
RELACIÓ AMB LA MÚSICA DE LA SEVA FAMÍLIA: El seu pare, era un cantant baix d'òpera en el Teatre Mariïnski.
A QUE ES VA DEDICAR: La seva activitat personal era: compositor, director d'orquestra, pianista.
FEINES QUE VA FER: Va compondre una gran quantitat d'obres clàssiques abordant diversos estils com el Primitivisme, el Neoclassicisme i el Serialisme, però és conegut mundialment sobretot per tres obres d'un dels seus períodes inicials - l'anomenat període rus - : L'ocell de foc (l'Oiseau de feu, 1910), Petruixka (1911) i La consagració de la primavera (Le Sacre du printemps, 1913). Per a molts, aquests ballets clàssics, atrevits i innovadors, pràcticament van reinventar el gènere. Stravinski també va escriure per a diversos tipus de conjunts en un ampli espectre de formes clàssiques, des d'òpera i simfonia a petites peces per a piano i obres per a grups de jazz. Stravinski també va aconseguir fama com a pianista i director d'orquestra, sovint de les seues pròpies composicions. Va ser també escriptor; amb l'ajuda d'Alexis Roland-Manuel, va compilar un treball teòric titulat Poetics of Music (Poètica Musical), en el qual, va deixar la seua famosa frase: "La música és incapaç d'expressar res per si mateixa".
PAÏSOS ON VA ESTAR:
1910: París (va anar per assistir a l'estrena del seu ballet).
1914: Suïssa (va traslladar-se a la neutral).
1920: París (va tornar, per a escriure més ballets així com molts altres treballs).
1940: Nova York (És va casar amb Vera a Nova York, per refugiar-se de la guerra).
BALLETS (11):
- L'Ocell de foc (l'oiseau de feu), per a orquestra (1911)
- Petruixka, per a orquestra (1912)
- La consagració de la primavera (Le sacre du printemps), per a orquestra (1913)
- Pulcinella, per a orquestra de cambra i solistes (1920)
- Apol·lo, déu de les muses (Apollon Musagète), per a orquestra de corda (1928)
- El bes del fada (Le baiser de la fée), per a orquestra (1928)
- Perséphone, per a narrador, solistes, doble cor i orquestra (1933)
- Jeu de cartes, per a orquestra (1936)
- Scènes de ballet, per a orquestra (1944)
- Orpheus, per a orquestra de cambra (1947)
- Agon, per a orquestra de cambra (1957)
OBRES ORQUESTRALS (29):
- Simfonia en Mi bemoll (1907) - Scherzo fantastique (1908)
- Focs artificials (Feu d'artifice) (1908)
- El cant del rossinyol (1917)
- Quatre études, per a orquestra (1918)
- Simfonia d'instruments de vent (1920) - Suite de Pulcinella, per a orquestra (1920)
- Suite No.2, per a orquestra de cambra (1921)
- Suite No.1, per a orquestra de cambra (1925)
- Concert per a piano i instruments de vent (1925)
- Capriccio, per a piano i orquestra (1929)
- Concert per a violí en Re (1931)
- Divertimento per a orquestra, Suite de El Bes del fada (1934)
- Preludium for jazz band (1937)
- Concert en Mi bemoll (Dumbarton Oaks), per a orquestra de cambra (1938)
- Simfonia en do (1940)
- Circus polka, per a orquestra (1942)
- Danses concertants, per a orquestra de cambra (1942)
- Four norwegian moods, per a orquestra (1942)
- Ode, per a orquestra (1943)
- Scherzo a la russe, per a orquestra (1944) - Simfonia en tres moviments (1945)
- Ebony concerto, per a clarinet i banda de jazz (1945)
- Concert en Re, per a orquestra de corda (1946) amb coreografia de Jerome Robbins (coreògraf)
- Tango, per a orquestra de cambra (1940/1953)
- Greeting prelude, per a orquestra (1955)
- Moviments, per a piano i orquestra (1958-1959)
- 8 instrumental miniatures, per a 15 interpretes, orquestració de Les Cinq Doigts (1963)
- Variacions (Variations), en memòria d'Aldous Huxley (1963-1964)
OBRES DE CAMBRA (19):
- Tres peces per a quartet de corda (1914)
- Burleske, per a orquestra de cambra (1916)
- Pour Pablo Picasso, peça per a clarinet (1917)
- Cànon per a dos trompes (1917)
- Pribaoutki (1917)
- Duet per a dos fagots (1918)
- Suite d'Història del soldat (Histoire Du Soldat), per a violí, clarinet i piano (1919)
- Tres peces per a clarinet (1919)
- Concertino per a quartet de corda (1920)
- Octet, per a instruments de vent (1923)
- Duo Concertant per a violí i piano (1932)
- Pastorale, per a violí i piano (1933)
- Suite Italienne (de Pulcinella), per a violí o violoncel i piano (1933-1934)
- Elegy, per a sol de viola (1944)
- Septet (1953)
- Epitaphium, per a flauta, clarinet i arpa (1959)
- Double Canon, per a quartet de corda en memòria de Raoul Dufy (1959)
- Monumentum Pro Gesualdo Da Venosa (arranjament), per a grup de cambra (1960)
- Fanfare for a New Theatre, per a dues trompetes (1964)
OBRES CORALS (12):
- El rei dels estels (Le roi des étoiles), per a cor d'hòmens i orquestra (1912)
- Les noces (1923) - Pater Noster (1926) - Simfonia dels salms (Symphonie des Psaumes), per a cor i orquestra (1930)
- Mass (1948)
- Cantata per a soprano, tenor, cor femení, 2 flautes, oboè, corn anglès i violoncel (1953-1954)
- Canticum Sacrum (1955)
- Threni (1958)
- A Sermon, a Narrative and a Prayer (1961)
- Abraham and Isaac (1963)
- Introitus (1965)
- Requiem Canticles (Càntics de rèquiem) (1966)
ÒPERES/TEATRE (8):
- (Le rossignol (El rossinyol) (1914)
- Renard (1916)
- Histoire du Soldat (Història del soldat), per a grup de cambra, dos solistes i narrador (1918)
- Mavra (1922)
- (Oedipus Rex (Èdip rei) (1927)
- Babel (1944)
- The Rake's Progress (1951)
- The Flood (El Diluvi) (1962)
OBRES VOCALS (20):
- Romança, per a veu i piano (1902)
- Faun and Shepherdess, per a mezzosoprano i orquestra OP. 2 (1907)
- Pastorale, per a soprano i piano (1907)
- Two Melodies per a mezzosoprano i piano OP.6 (1908)
- Deux poèmes de Paul Verlaine, per a baríton i orquestra OP.9 (1910/1951)
- Two Poems of K. Balmont per a veu i piano o petita orquestra (1911/1954)
- Trois poésies de la lyrique japonaise per a veu i piano o veu i orquestra de cambra (1913)
- Trois petites chansons, per a veu i piano (o petita orquestra) (1913/1930)
- Pribaoutki, per a veu, flauta, oboè, clarinet, fagot, violí, viola, violoncel i contrabaix (1914)
- Berceuses du Chat, per a contralt i tres clarinets (1916)
- Three Tales for Children, per a veu i piano (1917)
- Four Russian Peasant Songs, Per a veu femenina sense acompanyament (1917)
- Berceuse, per a veu i piano (1918)
- Quatre chants russes, per a veu i piano (1918/1919)
- Petit ramusianum harmonique, per a veu solitària o cor (1938)
- Tres cançons de William Shakespeare, per a mezzosoprano, flauta, clarinet i viola (1953)
- Quatre cançons Russes (Four Russian Songs), per a mezzosoprano, flauta, arpa i guitarra, versió de Quatre chants russes i de Three Tales for Children (1954)
- Dos poemes de K. Balmont (1954)
- In Memoriam Dylan Thomas (1954)
- Elegy for J.F.K., per a baríton i tres clarinets (1964)
- The Owl and the Pussy Cat, per a soprano i piano (1966)
De totes les obres, ballets, òperes i teatres, que va fer Stravinski, les següents són les més destecades:
- L'ocell de foc (1910)
- Petruixka (1911)
- La consagració de la primavera (1913)
És una simfonia orquestral. Que la he escollit perquè es una de les més famoses de Stravinski, i perquè transmet diferents coses...
És tranquil·la, però a la vegada fa cops forts. En alguns moments determinats hi han alguns grups solistes, que sobretot predominen el grup de vent.
És una simfonia orquestral, molt maca de escoltar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)