Ígor Fiodorovitx Stravinski

NOM COMPLET: Ígor Fiodorovitx Stravinski 

LLOC I ANY ON VA NÉIXER I ON VA MORIR: Oranienbaum, ara la ciutat de Lomonóssov, 17 de juny de 1882 – Nova York, 6 d'abril de 1971. 

QUAN ERA PETIT: Era dominat fortament pel seu pare i el seu germà gran. Stravinski va ser destinat als estudis de dret per tal d'esdevenir advocat, el canvi a la composició vindria temps després. El 1902, a l'edat de 20 anys, Stravinski es va convertir en alumne de Nikolai Rimski-Kórsakov, considerat el compositor rus més important del seu temps. 

RELACIÓ AMB LA MÚSICA DE LA SEVA FAMÍLIA: El seu pare, era un cantant baix d'òpera en el Teatre Mariïnski. 

A QUE ES VA DEDICAR: La seva activitat personal era: compositor, director d'orquestra, pianista. 

FEINES QUE VA FER: Va compondre una gran quantitat d'obres clàssiques abordant diversos estils com el Primitivisme, el Neoclassicisme i el Serialisme, però és conegut mundialment sobretot per tres obres d'un dels seus períodes inicials - l'anomenat període rus - : L'ocell de foc (l'Oiseau de feu, 1910), Petruixka (1911) i La consagració de la primavera (Le Sacre du printemps, 1913). Per a molts, aquests ballets clàssics, atrevits i innovadors, pràcticament van reinventar el gènere. Stravinski també va escriure per a diversos tipus de conjunts en un ampli espectre de formes clàssiques, des d'òpera i simfonia a petites peces per a piano i obres per a grups de jazz. Stravinski també va aconseguir fama com a pianista i director d'orquestra, sovint de les seues pròpies composicions. Va ser també escriptor; amb l'ajuda d'Alexis Roland-Manuel, va compilar un treball teòric titulat Poetics of Music (Poètica Musical), en el qual, va deixar la seua famosa frase: "La música és incapaç d'expressar res per si mateixa". 

PAÏSOS ON VA ESTAR: 
1910: París (va anar per assistir a l'estrena del seu ballet). 
1914: Suïssa (va traslladar-se a la neutral). 
1920: París (va tornar, per a escriure més ballets així com molts altres treballs). 
1940: Nova York (És va casar amb Vera a Nova York, per refugiar-se de la guerra). 

BALLETS (11):
 - L'Ocell de foc (l'oiseau de feu), per a orquestra (1911)
 - Petruixka, per a orquestra (1912)
 - La consagració de la primavera (Le sacre du printemps), per a orquestra (1913)
 - Pulcinella, per a orquestra de cambra i solistes (1920)
 - Apol·lo, déu de les muses (Apollon Musagète), per a orquestra de corda (1928)
 - El bes del fada (Le baiser de la fée), per a orquestra (1928)
 - Perséphone, per a narrador, solistes, doble cor i orquestra (1933)
 - Jeu de cartes, per a orquestra (1936)
 - Scènes de ballet, per a orquestra (1944)
 - Orpheus, per a orquestra de cambra (1947)
 - Agon, per a orquestra de cambra (1957) 

OBRES ORQUESTRALS (29):
 - Simfonia en Mi bemoll (1907) - Scherzo fantastique (1908)
 - Focs artificials (Feu d'artifice) (1908)
 - El cant del rossinyol (1917)
 - Quatre études, per a orquestra (1918)
 - Simfonia d'instruments de vent (1920) - Suite de Pulcinella, per a orquestra (1920)
 - Suite No.2, per a orquestra de cambra (1921)
 - Suite No.1, per a orquestra de cambra (1925)
 - Concert per a piano i instruments de vent (1925)
 - Capriccio, per a piano i orquestra (1929)
 - Concert per a violí en Re (1931)
 - Divertimento per a orquestra, Suite de El Bes del fada (1934)
 - Preludium for jazz band (1937)
 - Concert en Mi bemoll (Dumbarton Oaks), per a orquestra de cambra (1938)
 - Simfonia en do (1940)
 - Circus polka, per a orquestra (1942)
 - Danses concertants, per a orquestra de cambra (1942)
 - Four norwegian moods, per a orquestra (1942)
 - Ode, per a orquestra (1943)
 - Scherzo a la russe, per a orquestra (1944) - Simfonia en tres moviments (1945)
 - Ebony concerto, per a clarinet i banda de jazz (1945)
 - Concert en Re, per a orquestra de corda (1946) amb coreografia de Jerome Robbins (coreògraf)
 - Tango, per a orquestra de cambra (1940/1953)
 - Greeting prelude, per a orquestra (1955)
 - Moviments, per a piano i orquestra (1958-1959)
 - 8 instrumental miniatures, per a 15 interpretes, orquestració de Les Cinq Doigts (1963)
 - Variacions (Variations), en memòria d'Aldous Huxley (1963-1964) 

OBRES DE CAMBRA (19): 
 - Tres peces per a quartet de corda (1914) 
 - Burleske, per a orquestra de cambra (1916)
 - Pour Pablo Picasso, peça per a clarinet (1917)
 - Cànon per a dos trompes (1917)
 - Pribaoutki (1917)
 - Duet per a dos fagots (1918)
 - Suite d'Història del soldat (Histoire Du Soldat), per a violí, clarinet i piano (1919)
 - Tres peces per a clarinet (1919)
 - Concertino per a quartet de corda (1920)
 - Octet, per a instruments de vent (1923)
 - Duo Concertant per a violí i piano (1932)
 - Pastorale, per a violí i piano (1933)
 - Suite Italienne (de Pulcinella), per a violí o violoncel i piano (1933-1934)
 - Elegy, per a sol de viola (1944)
 - Septet (1953)
 - Epitaphium, per a flauta, clarinet i arpa (1959)
 - Double Canon, per a quartet de corda en memòria de Raoul Dufy (1959)
 - Monumentum Pro Gesualdo Da Venosa (arranjament), per a grup de cambra (1960)
 - Fanfare for a New Theatre, per a dues trompetes (1964) 

OBRES CORALS (12):
 - El rei dels estels (Le roi des étoiles), per a cor d'hòmens i orquestra (1912)
 - Les noces (1923) - Pater Noster (1926) - Simfonia dels salms (Symphonie des Psaumes), per a cor i orquestra (1930)
 - Mass (1948)
 - Cantata per a soprano, tenor, cor femení, 2 flautes, oboè, corn anglès i violoncel (1953-1954)
 - Canticum Sacrum (1955)
 - Threni (1958)
 - A Sermon, a Narrative and a Prayer (1961)
 - Abraham and Isaac (1963)
 - Introitus (1965)
 - Requiem Canticles (Càntics de rèquiem) (1966) 

ÒPERES/TEATRE (8):
 - (Le rossignol (El rossinyol) (1914)
 - Renard (1916)
 - Histoire du Soldat (Història del soldat), per a grup de cambra, dos solistes i narrador (1918)
 - Mavra (1922)
 - (Oedipus Rex (Èdip rei) (1927)
 - Babel (1944)
 - The Rake's Progress (1951)
 - The Flood (El Diluvi) (1962) 

OBRES VOCALS (20):
 - Romança, per a veu i piano (1902)
 - Faun and Shepherdess, per a mezzosoprano i orquestra OP. 2 (1907)
 - Pastorale, per a soprano i piano (1907)
 - Two Melodies per a mezzosoprano i piano OP.6 (1908)
 - Deux poèmes de Paul Verlaine, per a baríton i orquestra OP.9 (1910/1951)
 - Two Poems of K. Balmont per a veu i piano o petita orquestra (1911/1954)
 - Trois poésies de la lyrique japonaise per a veu i piano o veu i orquestra de cambra (1913)
 - Trois petites chansons, per a veu i piano (o petita orquestra) (1913/1930)
 - Pribaoutki, per a veu, flauta, oboè, clarinet, fagot, violí, viola, violoncel i contrabaix (1914)
 - Berceuses du Chat, per a contralt i tres clarinets (1916)
 - Three Tales for Children, per a veu i piano (1917)
 - Four Russian Peasant Songs, Per a veu femenina sense acompanyament (1917)
 - Berceuse, per a veu i piano (1918)
 - Quatre chants russes, per a veu i piano (1918/1919)
 - Petit ramusianum harmonique, per a veu solitària o cor (1938)
 - Tres cançons de William Shakespeare, per a mezzosoprano, flauta, clarinet i viola (1953)
 - Quatre cançons Russes (Four Russian Songs), per a mezzosoprano, flauta, arpa i guitarra, versió de Quatre chants russes i de Three Tales for Children (1954)
 - Dos poemes de K. Balmont (1954)
 - In Memoriam Dylan Thomas (1954)
 - Elegy for J.F.K., per a baríton i tres clarinets (1964)
 - The Owl and the Pussy Cat, per a soprano i piano (1966) 

De totes les obres, ballets, òperes i teatres, que va fer Stravinski, les següents són les més destecades:
 - L'ocell de foc (1910)
 - Petruixka (1911)
 - La consagració de la primavera (1913)




És una simfonia orquestral. Que la he escollit perquè es una de les més famoses de Stravinski, i perquè transmet diferents coses... 
És tranquil·la, però a la vegada fa cops forts. En alguns moments determinats hi han alguns grups solistes, que sobretot predominen el grup de vent. 
És una simfonia orquestral, molt maca de escoltar.